Resum del Tema A.1: Història de Catalunya (part I)
Àmbit A: Coneixements de l’entorn
1. El naixement de Catalunya (s. IX - X)
Origen: El naixement de Catalunya com a entitat política se situa a l'Edat Mitjana, entre els segles IX i X.
Context: Neix a la Marca Hispànica, un territori fronterer de l'Imperi Carolingi creat per Carlemany per defensar-se dels sarraïns.
Factors clau del naixement:
- Feblesa de la monarquia franca: Els reis francs perden progressivament el control sobre els comtats.
- Enfortiment dels comtes catalans:
- Guifré el Pilós: Fundador del casal de Barcelona, unifica diversos comtats i inicia la transmissió hereditària del poder.
- Borrell II (any 988): Decideix no renovar el pacte de vassallatge amb el rei franc. Aquest fet es considera el naixement de la sobirania de Catalunya.
2. Catalunya, terra de pas i cruïlla de cultures
Concepte: L'historiador Vicens Vives defineix Catalunya com a “redós” (on es creen cultures pròpies) i “passadís” (per on circulen pobles i cultures externes).
Pobles i cultures prèvies:
- Paleolític: Caçadors-recol·lectors (ex. Home de Talteüll).
- Neolític, Edat dels Metalls.
- Cultura Ibèrica.
- Colonització Grega.
- Romans: El seu substrat serà la base de la cultura catalana.
3. L'arribada dels Romans i la Romanització
Inici: Desembarcament a Empúries l'any 218 aC.
Romanització: Procés intens d'adopció de la cultura llatina.
Elements de la Romanització:
- Llengua: Llatí (origen del català).
- Dret: Dret romà.
- Urbanisme: Creació de ciutats i vies de comunicació com la Via Augusta.
- Capital: Tàrraco (Tarragona) era la ciutat més important.
- Economia: Basada en l'agricultura (blat, vinya, olivera) i el sistema esclavista.
4. L'expansió de la Corona Catalanoaragonesa (s. XIII-XIV)
Rei clau: Jaume I el Conqueridor (1208-1276).
Direccions de l'expansió:
- Mediterrània: Mallorca (1229), Menorca, Eivissa, Sardenya, Sicília i Nàpols.
- Península: Conquesta del Regne de València (1232-1244).
Conseqüència cultural actual: València, les Illes Balears i l'Alguer (Sardenya) comparteixen llengua i cultura amb Catalunya.
5. Naixement de les Institucions Catalanes (s. XIV)
Durant l'època d'expansió, neixen les principals institucions polítiques, que són l'antecedent directe de les actuals:
- Corts Catalanes: Funció legislativa (aprovar lleis i impostos).
- Diputació del General (Generalitat): Funció executiva (aplicar les decisions de les Corts).
- Consell de Cent: Govern municipal de Barcelona.
6. La crisi de la baixa Edat Mitjana (s. XIV-XV)
Decadència causada per la unió de tres crisis:
- Crisi demogràfica i econòmica: Males collites i, sobretot, la Pesta Negra (1348).
- Crisi social: Conflictes al camp (Guerra dels Remences) i a la ciutat (Busca i Biga).
- Crisi política: Mort del rei Martí l'Humà sense descendència → Compromís de Casp (1412) → s'escull una dinastia castellana (Trastàmara).
Conseqüència: La unió dinàstica amb Castella (casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella) desplaça el centre de poder.
7. Catalunya sota la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII)
Catalunya manté les seves institucions, però entra en un període de decadència (ex. bandolerisme).
Guerra dels Segadors (1640):
Revolta social i política contra la política centralista del Comte-duc d'Olivares. La Generalitat, amb Pau Claris al capdavant, busca l'ajuda de França.
Conseqüència: Tractat dels Pirineus (1659). Catalunya perd els territoris de la Catalunya Nord (Rosselló, Conflent, Vallespir i part de la Cerdanya) a favor de França.
8. La Guerra de Successió i l'Onze de Setembre (s. XVIII)
Causa: Mort del rei Carles II sense descendència (1700).
Bàndols:
- Partidaris de Felip d'Anjou (Felip V), de la dinastia borbònica francesa (centralista).
- Partidaris de l'Arxiduc Carles d'Àustria, que prometia mantenir les lleis i institucions catalanes.
Desenllaç: Després del Tractat d'Utrecht (1713), Catalunya queda sola. Barcelona cau l'11 de setembre de 1714.
Conseqüència: Pèrdua de les llibertats col·lectives amb el Decret de Nova Planta (1716), que aboleix les institucions catalanes i imposa les lleis de Castella.
9. Recuperació i transformacions del segle XVIII
Malgrat la pèrdua política, el segle XVIII és un període de recuperació econòmica i demogràfica.
Factors de creixement:
- Demografia: Augment notable de la població.
- Agricultura: Expansió i especialització (ex. la vinya).
- Comerç: Reactivació del comerç amb la resta de la Península i, sobretot, liberalització del comerç amb Amèrica.
- Indústria: Aparició de les primeres fàbriques d'indianes (teixits de cotó), preludi de la Revolució Industrial.