Resum del Tema A.2: Història de Catalunya (part II)
Àmbit A: Coneixements de l’entorn
1. El Segle XIX: De l'Antic Règim a l'Estat Liberal
Context: La Revolució Francesa marca el trencament amb l'Antic Règim (monarquia absolutista, privilegis estamentals). Aquestes idees arriben a Catalunya amb la Guerra del Francès (1808-1814).
Construcció de l'Estat Liberal:
- Les Corts de Cadis (1812) aproven la primera Constitució liberal.
- L'Estat espanyol es consolida com un estat modern, però de forma inestable i convulsa, amb continus canvis de govern i aixecaments militars.
Conflictes del segle: El segle està marcat per les Guerres Carlines, un enfrontament entre:
- Liberals: Partidaris d'un estat constitucional.
- Carlins: Partidaris de l'absolutisme i l'Antic Règim.
Canvi econòmic: S'introdueix el capitalisme. A Catalunya, a diferència de la major part d'Espanya, això comporta una forta industrialització (sector tèxtil) i l'aparició de l'obrerisme.
2. Nous Moviments del Segle XIX: Obrerisme i Catalanisme
Moviment obrer:
- Neix com a resposta a les dures condicions de vida del proletariat industrial.
- S'organitzen per lluitar pels drets dels treballadors a través de sindicats i vagues. Les ideologies principals són l'anarquisme (molt arrelat a Catalunya) i el marxisme (PSOE, UGT).
Catalanisme polític:
- Inicia la tasca de recuperació de les llibertats i l'autogovern perduts el 1714.
- Fites importants: Memorial de Greuges (1885) i, sobretot, les Bases de Manresa (1892), el primer projecte polític concret per a l'autogovern de Catalunya.
La Renaixença: Moviment cultural paral·lel al catalanisme polític que té com a objectiu recuperar la llengua i la cultura catalanes, amb els Jocs Florals com a principal exponent.
3. Primer Terç del Segle XX (fins a 1931)
Expansió del catalanisme: El catalanisme es consolida com una força política principal amb partits com la Lliga Regionalista (liderada per Prat de la Riba i Francesc Cambó) i coalicions com Solidaritat Catalana.
La Mancomunitat (1914): Presidida per Enric Prat de la Riba, és el primer òrgan d'autogovern català des de 1714. Tot i tenir competències limitades, va fer una gran tasca de modernització.
Tensions socials:
Període de gran conflictivitat social.
- Setmana Tràgica (1909): Revolta popular a Barcelona, amb una forta repressió.
- Pistolerisme: Anys de violència extrema entre la patronal i els sindicats anarquistes (CNT).
Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930): Cop d'estat militar que suprimeix la Mancomunitat i reprimeix el catalanisme i l'obrerisme.
4. La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939)
Proclamació de la República (14 d'abril de 1931): S'inicia un període de recuperació de les llibertats.
Restabliment de la Generalitat: Francesc Macià proclama la República Catalana, que es converteix en la Generalitat de Catalunya dins la República Espanyola.
Presidents: Francesc Macià i, a la seva mort, Lluís Companys.
Marc legal: Estatut d'Autonomia de Núria (1932).
Guerra Civil (1936-1939): L'aixecament militar del general Franco contra el govern legítim de la República porta a una guerra de tres anys. La victòria franquista posa fi a aquest període.
Repressió: Lluís Companys és afusellat per les tropes franquistes l'any 1940.
5. La Dictadura Franquista (1939-1975)
Període de pèrdua total de llibertats i una dura repressió.
- Abolició de les institucions catalanes: Se suprimeixen l'Estatut i la Generalitat.
- Repressió política i cultural: Es persegueix la llengua i la cultura catalanes, i s'empresona, s'executa o s'envia a l'exili a milers de catalans.
6. La Transició Democràtica i la Recuperació de l'Autogovern
Mort de Franco (1975): S'obre la porta a la democràcia en un procés conegut com la Transició.
Fites clau:
- Retorn de l'exili del president de la Generalitat, Josep Tarradellas (1977).
- Aprovació de la Constitució Espanyola (1978).
- Aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Estatut de Sau, 1979).
Primer president electe: Jordi Pujol és escollit el 1980 (126è president de la Generalitat).
7. La Catalunya del Segle XXI
Nou Estatut (2006): S'aprova en referèndum un nou Estatut d'Autonomia.
Sentència del Tribunal Constitucional (2010): El TC retalla articles clau de l'Estatut, fet que inicia una nova etapa de crisi en les relacions entre les institucions catalanes i les espanyoles.
Darrers presidents: Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas, Carles Puigdemont (cessat per l'aplicació de l'article 155 de la CE l'octubre de 2017) i Joaquim Torra (investit el maig de 2018).