Resum del Tema A.3: Història de la policia a Catalunya
Àmbit A: Coneixements de l’entorn
1. Els orígens de la seguretat a Catalunya
Abans dels Mossos: La seguretat es basava en institucions medievals d'autodefensa.
- Pau i Treva de Déu: Un dels primers sistemes per limitar la violència feudal.
- Sometent i Sagramental: Mobilització armada de civils per a la defensa del territori. No era un cos policial permanent.
2. El naixement dels Mossos d’Esquadra (1719-1721)
Context: Final de la Guerra de Successió. El rei borbó Felip V necessita controlar el territori i reprimir els últims focus de resistència austriacista (miquelets).
Creació (1719): Es creen les Esquadres de Paisans Armats per substituir el sometent (prohibit pels Decrets de Nova Planta).
Figura clau: Pere Anton Veciana, batlle de Valls, és nomenat primer comandant. La seva família comandarà el cos durant més d'un segle.
Consolidació (1721): Tot i que algunes esquadres es van dissoldre, la de Valls es va mantenir i es va institucionalitzar, convertint-se en un cos policial permanent.
3. Els Mossos al segle XVIII: Precedent de la policia moderna
Funció: Era una força policial reial i borbònica, dependent de la Reial Audiència, encarregada de mantenir l'ordre públic i perseguir la delinqüència (bandolers, caçadors furtius).
Innovació: Es van convertir en un cos professional i efectiu, considerat un precedent de les policies modernes a Espanya, allunyat del model purament militar.
4. Els Mossos al segle XIX: Supervivència i convivència
Nou context: Creació de la Guàrdia Civil (1844), un cos policial estatal, centralitzat i d'àmbit rural.
Rol dels Mossos: Continuen la seva tasca, però com a força auxiliar de la Guàrdia Civil, mantenint la seva presència a Catalunya.
Aparició de les policies urbanes: El creixement de les ciutats fa necessària una policia local. La més important va ser la Guàrdia Urbana de Barcelona (1843).
5. Els Mossos a la Segona República (1931-1939): La policia de la Generalitat
Canvi de lleialtat: Amb la proclamació de la Segona República i la restauració de la Generalitat, els Mossos passen a dependre del Govern de Catalunya.
Identificació: Es converteixen en la policia pròpia de les institucions catalanes, lleials als presidents Francesc Macià i Lluís Companys.
Desplegament: El 1932 s'aprova un decret per estendre el cos a tot el territori català, encara que la Guerra Civil ho va impedir.
6. La Guerra Civil i la Dictadura Franquista
Guerra Civil (1936-1939): El cos es va mantenir fidel al Govern de la Generalitat i a la legalitat republicana durant l'aixecament militar.
Dictadura de Franco: El règim franquista dissol el cos de Mossos d’Esquadra el 1939.
Reaparició simbòlica (1952): La Diputació de Barcelona (controlada pel règim) crea una petita unitat militaritzada amb el nom de Mozos de Escuadra per a la vigilància simbòlica dels seus edificis.
7. La Restauració Democràtica: El naixement de la policia moderna
Marc legal: La Constitució de 1978 i l'Estatut d’Autonomia de 1979 permeten a la Generalitat crear la seva pròpia policia.
Llei de Creació (1983): El Parlament de Catalunya aprova la Llei 19/1983, que crea la Policia de la Generalitat, la qual adopta el nom històric de Mossos d’Esquadra.
Model: S'estableixen les bases per a una policia democràtica, arrelada al territori i al servei dels ciutadans.
Fita clau (1985): Creació de l'Escola de Policia de Catalunya a Mollet del Vallès, centre de formació unificat.